lunes, 30 de julio de 2007

Això no és només que un pàlid reflexe del blog del mestre

epaaaaaaaaaaaa millor així... si 7 quilets!!!


va haver un dia... en el que jo també vaig tenir pél... ara, ni pél ni alegria... però, ¿a qui l'importa la meva vida?


Visiteu el blog del mestre, ell és la meva llum,


ell és el que m'atorga generosament...


els meus 7 quilets!


4 comentarios:

Montxu el dels 7 quilus dijo...

Montxu ts un gilipolles. Deixa treballar a persones honrades i no com tu que ets un vagu

Anónimo dijo...

Montxu, doncs jo crec que el teu sou és més que merescut. Decisions importants com tancar les mini-deixalleries de la Teresa Ordóñez amb l'excusa de que vé Sant Joan és molt bona idea. No fós cas que les cremessin igual com tu vas crem..... ups.... perdó... quasi se m'escapa!! Enrecorda't dels teus amics quan necessitem ajuda, igual com nosaltres et vam ajudar a tirar fulletons del partit pel terra per tot Martorell dient que la Dora s'havia apujat el sou... jajajaja... ara la pasta te l'emportes tu!! Felicitats!!!

Anónimo dijo...

eis montxu! aquest look m'agrada.. aviam si el dia dels manolos conjuntament amb el teu amic converboter recupereu el passat. Què devieu està fent l'any '92?
bé, ja sé que recuperar el poder es com per Catalunya van ser les olimpiades...

bon estiu!

Anónimo dijo...

Montxu! M'agrada que estimis la natura. El fet que ara replantis la muntanya que "accidentament" es va cremar fa un parell d'estius és de lloar. Allò va ser fortuïtament necessari per posar un nou gra de sorra de cara a la victòria final i per aconseguir el sou de 7kilus. No has de sentir remordiments pel que vas fer, ara un parell d'arbres i els injustos incendiaris remordiments de consciència marxaran de la teva ment. Si la natura és sàbia, comprendrà el teu sacrifici de part d'una muntanyeta que ara replantes amb l'esclavització d'escolars que... què coi, que apreguin a treballar pels seus amus i que sàpiguen a qui hauràn de votar d'aquí uns anys!!